El passat dijous dia 15
de novembre del 2012 vaig anar a visitar una escola bressol de Castelldefels, La casa dels infants de la muntanyeta.
Un cop vaig arribar-hi
em vaig trobar amb la noia que estava fent pràctiques en aquella escola i em va
presentar totes les instal·lacions. Realment m va impactar moltíssim ja que jo
actualment estic treballant en una llar d’infants i comparada amb aquesta la
meva és petitíssima.
La casa dels infants de la muntanyeta té tota mena
d’espais adaptats per als més petits fins als més grans (0-3 anys). Té cuina
pròpia, disposa de diversos racons per a desenvolupar les habilitats i
coneixements de cada nen: el racó del moviment, el racó de l’experimentació, el
racó de música, el racó de l’art... entre d’altres. Només vaig veure una classe
(la dels nens de P1) i és molt àmplia, decorada amb fotografies de l’època de
l’any, objectes penjant del sostre (entre d’ells em va cridar l’atenció una
mena de cadira que es podia balancejar) tot i que també hi havia decorats com
peixos etc. La classe està plena de joguines de tota mena, des de “cuinetes”
fins a pilotes, peluixos, titelles... També hi trobem armariets on cada nen hi té
el seu lloc amb les seves pertinences (tovalloles, bolquers, pitets...) que
estan damunt de les aixetes (a l’alçada dels nens), vàters i el canviador per
als més menuts.
Totes les classes tenen
sortida al pati on els nens s’esbargeixen, juguen i tenen contacte amb la
naturalesa donat que està envoltat d’arbres. Hi tenen cubells, pales i rasclets
per a jugar al sorral, casetes de plàstic, tobogans i gronxadors fets amb
pneumàtics. Junt amb el pati hi ha un petit hort on els nens aprenen els
diferents aliments i tenen responsabilitats.
Els nens arriben a
l’escola i van a les seves classes on juguen amb els seus companys i les
diferents joguines, (els pares poden quedar-se l’estona que vulguin amb els
fills). Després mengen la fruita a la mateixa aula asseguts a taula. Després
surten al pati. Tot seguit dinen, es canvien bolquers i es posen a dormir en
els matalassos pertinents. Per la tarda surten al pati altre vegada i cap a les
4 entren a classe, es fa el canvi de bolquers i els pares els van venint a
buscar.
El que podria destacar
d’aquesta escola bressol, és que fan ús de termes diferents ja que a la classe
li diuen estança i al pati, jardí.
També m’ha sobtat que
al canviar els bolquers no utilitzessin les tovalloletes sinó que fessin ús de
manyoples (cada nen tenia el seu) i aigua i sabó.
Les educadores són molt
pacients i es preocupen molt pel nen, tenen molt bona relació amb les famílies
i són acurades i atentes.
Hola Laia!!!
ResponEliminaescric en nom de La Casa dels Infants de la Muntanyeta.
Ahir una companya va trobar la teva publicació parlant del nostre centre i ens ha fet molta il•lusió saber que algú ha publicat un escrit parlant-ne, i encara més, llegir les teves paraules. Ens sentim molt agraïdes.
Som unes privilegiades per poder gaudir d'aquests espais i entenem que és un factor importantíssim a tenir en compte ja que, com tot el que envolta a l'educació, res no és vanal. Els infants realment mereixen el millor per poder desenvolupar les seves capacitats i els espais van estar molt ben dissenyats en el seu moment, entre d'altres coses, perquè vam tenir la sort que Rosa Vidiella va desplegar els seus coneixements i dissenyar espais vius pensats al milímetre per tal que els infants poguessin ser autònoms i jugar lliurement, tenint accés directe al jardí des de totes les estances.
També és important la tasca de les administratives, personal de cuina, conserge, neteja, manteniment i jardiners. No només sostenim el centre els infants, famílies i educadores.
Les educadores intentem crear racons i ambients que incitin als infants a posar en pràctica la seva iniciativa, que és la que els farà aprendre i créixer. Els espais han d'estar cuidats, endreçats, amb una disposició del mobiliari que dóni amplitud i permeti moure's.
El jardí també és una part primordial. Els espais exteriors han de tenir la mateixa importància que els interiors. Els infants juguen a tot arreu, al jardí també. Així que també creiem que és important dissenyar-ho amb propostes interesants que continuin promovent les seves capacitats i interesos. En el cas del jardí, estem intentant fer ús de materials més naturals que dins de les estances. A les estances cada cop més, intentem canviar joguines de plàstic per joguines de fusta, metall, roba, ...
Un dels aspectes als que donem especial rellevància és la relació amb les famílies. Intentem que sentin que tenen un lloc important dins la vida al centre i que poden participar d'infinites maneres segons les seves necessitats, habilitats, opinions, ... Des que els hem donat encara més protagonisme, he pogut observar un canvi d'actitud i una confiança molt més plena.
Els noms que reben els espais, situacions, ... també són importants i, com que la nostra intenció és que infants i adults se sentin com a casa, els espais on estan els grups no són aules ni classes sinó estances (com a les cases), els grups no tenen noms com: grup de les marietes, dels lleons,... perquè entenem que els infants amb aquesta edat no tenen un sentiment de cohesió de grup ni escolleixen amb què identificar-se. Si, per exemple, volem que el grup entri del jardí a les estances, els anem cridant pel nom de cadascú i ens resulta molt fàcil malgrat que sembli que es trigui més estona.
Les educadores tenim molt interés en continuar formant-nos i estem reben cursos al voltant de la Pedagogia Sistèmica, els principis d'Emmi Pikler, psicomotricitat segons Aucouturier, ...
En resum, és important dir que la vida a l'Escola Bressol ha d'estar plena de vida, d'obertura, il•lusió, prudéncia, ganes d'aprendre i tenir un concepte d'infant pel qual li donem espai i oportunitats per moure's en llibertat i que potencii la seva autonomia.
Pots tornar a La Muntanyeta sempre que vulguis, segur que serà un moment molt enriquidor per tothom.
Moltes gràcies!
Elimina